Va ser construïda damun d'un anfiteatre.La construcció va començar el 1329, tal com ho testifiquen les làpides del portal de les Moreres (que dóna al Fossar de les Moreres). Un fet destacable, que encara perdura: s'acorda que l'obra havia de pertànyer, exclusivament, als feligresos de la zona del port i de la Ribera, únics responsables materials del temple, ja que ells van ser qui la van sufragar, bé amb els seus diners o bé amb el seu treball. Aquest fet està en clara contraposició a la catedral que per aquelles mateixes dates també s'estava construint i que estava associada a la monarquia, a la noblesa i l'alt clergat. Sembla que en la construcció participà activament tota la població de la Ribera, en especial els descarregadors del moll, anomenats galafates de la Ribera o bastaixos, els quals portaven les enormes pedres destinades a la construcció de l'església des de la pedrera real de Montjuïc i des de les platges, on estaven els vaixells que les havien portat a Barcelona, fins a la mateixa plaça del Born, carregant a l'esquena, una a una. La porta principal de l'església homenatja als bastaixos que van ajudar a la seva construcció.
Els murs, les capelles laterals i la façana es van acabar al voltant de 1350. En 1379, a punt d'acabar-se el quart tram de voltes, es van incendiar les bastides i les pedres van sofrir importants danys. Finalment, el 3 de novembre de 1383 es va col · locar l'última part de la volta i el 15 d'agost de l'any següent es va celebrar la primera missa. El terratrèmol de 1428 va causar l'esfondrament de la rosassa provocant algunes morts, per la caiguda de les pedres del mateix. Encara que aviat es va signar un contracte per construir un de nou d'estil flamíger, que va quedar acabat el 1459 ia l'any següent, van ser col·locades les vidrieres del mateix.
Santa Maria del Mar és una església gotica de Barcelona, situada al Barri de Ribera i construïda entre 1329 i 1383.
Vist des de l'exterior l'edifici presenta un aspecte massís i robust, que no tradueix el que trobarem a l'interior. El predomini de les línies horitzontals i dels panys de paret sense grans obertures ni decoracions és absolut. Contínuament se subratlla l'horitzontalitat, marcant-la amb motllures, cornises i superfícies planes, com si es volgués evitar una excessiva sensació d'enlairament (malgrat ser un edifici en realitat força alt). Globalment l'edifici forma un bloc compacte, sense panys de paret a diferents profunditats (només les corresponents a les naus) típics del gòtic europeu. Això fa que la il·luminació sigui sempre molt plana, allunyada dels jocs de llum i ombra que es poden produir a altres esglésies.
Interiorment és un edifici de tres naus, ambdeambulatori i sense creuer. Les naus estan formades per quatre trams i el presbiteri consta de mig tram i un polígon de set costats, tot cobert amb volta de creueria i coronat amb magnífiques claus de volta. Formalment, doncs, tenim un edifici de tres naus, però sembla com si l'arquitecte volgués donar la mateixa sensació d'espai que s'aconsegueix amb una sola nau. Per això separa molt els pilars (15 metres) i iguala molt les alçades de les tres naus (1/8 menys les laterals que la central). El resultat és un espai diàfan, que defuig la compartimentació del gòtic europeu i s'inclina per una idea d'espai únic.La nau central s'il·lumina mitjançant òculs oberts entre els terrats de la nau central i les laterals. Aquest òculs es converteixen en finestrals entre les columnes del presbiteri, els quals ocupen gairebé tot l'espai disponible i contribueixen a reforçar l'efecte de les columnes amb un semicercle de llum. Les naus laterals s'il·luminen amb finestrals (un per tram i no gaire grans)que també contribueixen a il·luminar la nau central. Retorn a la Ciutat de Barcelona
Gerard Murgó Tarroch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada