Ciutat de Pisa

Ciutat


La ciutat és coneguda sobretot per la seva torre inclinada, en realitat el campanar exempt de la catedral. Acull la Universitat de Pisa des del segle XIV, que actualment compta amb 48.000 estudiants. Galileo Galilei, ciutadà de Pisa ha donat nom a l'Aeroport de Pisa aeroport internacional de la ciutat, el més important de la Toscana. Pisa és, a més, un nus ferroviari per als trens provinents de Roma i que es dirigeixen cap al nord (Gènova, França, plana del Po) o cap a Florència.


C:\Users\usuario\Pictures\Fitxer-Italy_location_map.svg


Torre de Pisa


La Torre inclinada de Pisa és el campanar de la catedral de Pisa. Es va construir perquè quedés vertical, però es va començar a inclinar alhora que començaven les obres l'agost del 1173. L'altura de la torre és de 55 metres des de la base, es creu que el seu pes és de 14.700 tones, la inclinació és d'un 10% i té 294 graons. El govern d'Itàlia va demanar ajuda el 27 de febrer de 1964 per prevenir la seva caiguda,i el 7 de gener de 1990 es va tancar al públic com a mesura de seguretat. Actualment s'ha fet un treball de reconstrucció per reduir l'angle d'inclinació. Es va tornar a permetre l'entrada al públic el 16 de juny de 2001, després de deu anys de feina. La construcció de la Torre de Pisa es va fer en tres etapes durant 200 anys. La construcció de la primera planta de marbre blanc va començar el 9 d'agost de 1173, en un període d'èxit militar i prosperitat. La primera planta està envoltada de pilars amb capitells clàssics i arcs cecs. No sé sap del cert qui va ser-ne l'arquitecte: durant molts anys el seu disseny es va atribuir a Guglielmo i Bonanno Pisano, un artista conegut que vivia a Pisa el segle XII, famós per les seves peces de bronze fos, particularment al Pisa Duomo. Bonanno Pisano va deixar pisa el 1185 i va marxar a Monreale, Sicília, tornant sol després de la seva mort. El seu sarcòfag va ser descobert al peu de la torre el 1820]. Després que la tercera planta fos construïda el 1178, la torre es va inclinar, degut a uns fonaments dèbils (tres metres), i un terra inestable. El disseny de la torre era imperfecte des del començament. La construcció es va aturar durant un segle.



















Catedral

El 1838 l'arquitecte Alessandro Della Gherardesca va excavar un camí al voltant de la torre per fer visible la base. Això va causar una inundació de la base i un nou increment de la inclinació. Benito Mussolini va ordenar col·locar la torre recta: per intentar-ho van tirar ciment als fonaments. El resultat va ser inesperat, la torre es va enfonsar encara més a la terra tova. Durant la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit dels Estats Units va destruir les torres properes a Pisa degut a l'amenaça que suposaven els franctiradors des d'aquestes posicions. Es va programar la voladura de la Torre inclinada, però una ordre de retirada a l'últim instant la va salvar. El 27 de febrer de 1964, el govern d'Itàlia va demanar ajuda per prevenir la caiguda. Es va assignar el projecte a un conjunt d'enginyers, matemàtics i historiadors, que van debatre sobre els mètodes d'estabilització a les illes Açores. Després de dues dècades de treball, el gener de 1990 es va tancar la torre al públic. Després d'una dècada d'esforços de reconstrucció i estabilització, la torre es va reobrir al públic el 15 de desembre de 2001. Molts mètodes van ser proposats per estabilitzar-la, fins i tot afegir 800 tones de plom perquè fes de contrapès. La solució final per corregir la inclinació va ser eliminar 38 m³ de terra de la zona inferior de la base. La torre s'ha declarat estable durant uns 300 anys més. Història La construcció de la Torre de Pisa es va desenvolupar en tres etapes durant un període de 177 anys. La construcció de la primera planta de marbre començar el 8 agost 1173, en un període d'èxit militar i prosperitat. La primera planta està envoltada de pilars amb capitells clàssics i arcs cecs.












Gerard Murgó i Paula Gasión.