dimecres, 6 de març del 2013

Visitem les Glaceres de les DOLOMITES



Les Dolomites són una secció dels Alps. Estan situades dins les províncies de Belluno, Bolzano-Bolxen i Trento, al nord d'Itàlia i s'estenen des del riu Adiga a l'oest fins al riu Piave a l'est. Els límits nord i sud els conformen la Val Pusteria i la Val Sugana respectivament. Normalment es divideixen entre les Dolomites est i les Dolomites oest, separades per la línia que uneix la Val Badian, el port de Campolongo i la vall de Cprdevole. Aquesta part dels Alps conté més de quaranta glaceres alpines. 


El flux turístic que reben aquestes muntanyes és elevat, ja sigui per a practicar l'esquí o l'escalada. Són destins turístics destacats Auronzo di Cadore, Cortina d'Ampenzzo, Arabba, Ortisei i San Martino di Castrozza. També hi ha molts camins i fortificacions, així com "ferratas" de l'última guerra mundial, que actualment s'utilitzen per a fer ''trekking''.

L'etimologia de la paraula Dolomites és derivada del mineralogista francès Déodat Gratet de Dolomieu, que va ser el primer a descriure el tipus de roca, Dolomita, un tipus de roca carbonatada responsable dels colors i formes d'aquestes muntanyes. 

www.viquipedia.com


Glaceres: 


Un glacera és una gruixuda massa de gel que s'origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu, als llocs on per l'abundància de precipitacions i les baixes temperatures la neu acumulada no arriba a fondre's completament, i que mostra evidències de flux en el passat o en l'actualitat.




Hi ha dos tipus principals de glaceres:


Les glaceres de vall o alpines: són corrents de gel que flueixen a una velocitat variable (generalment d'alguns metres per any) per una vall des d'una zona d'acumulació on la neu acumulada es transforma en gel.
Les glaceres de casquet o continentals: actualment les trobem cobrint l'Antàrtida iGroenlàndia. Tenen un gruix considerable (el màxim és de 4,3 km a l'Antàrtida i 1,5 km a Groenlàndia) i el gel flueix lentament en totes direccions des de les zones principals d'acumulació.




  


A les glaceres de vall podem distingir diferents parts:


Zona d'acumulació o circ glacial: correspon a la part alta on s'acumula la neu i es va compactant fins a transformar-se en glaç. 
Quan una glacera s'arriba a fondre per un escalfament del clima el circ glacial resta ocupat per un llac anomenat ivó. Al voltant de la zona d'acumulació es troben uns pics de geometria piramidal i amb arestes: els horns.
Llengua: és la massa de glaç que surt del circ i flueix per la vall, un veritable "riu" de glaç. La seva superfície sol estar solcada per esquerdes anomenades crebasses. El final de la llengua s'anomena front de la glacera.
Morrenes, formades pels fragments de roca que les glaceres arrenquen i arrosseguen al seu pas. Segons la seva situació distingim la morrena de fons, les laterals, la frontal,...








Gerard Murgó,  Paula Gasión i Manel Lozano.
Retorn al mapa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada