Els Jocs de la XXVII Olimpíada es van celebrar a la ciutat de Sydney (Austràlia) entre els dies 15 de setembre i 1 d’octubre de l'any 2000, durant l'hivern i la primavera australs. Hi van participar 10.651 atletes (6.582 homes i 4.069 dones) de 199 comitès nacionals, que van competir en 28 esports i 300 especialitats.
Logotip:
 |
| Web: http://blocs.xtec.cat/sydney2000/nomdelaclasse/ |
Syd: Aquesta mascota es un ornitorinc, un animal que té la mida d’un conill però amb una gran mandíbula que sembla un bec. Els seus peus són palmats i s’assembla molt als ànecs. Té una cua llarga i xata que mesura 50 cm.
Millie: La mascota Millie té una figura semblant a la de una equidna (animal semblant a l’eriçó) . És un personatge femení que viu en Millenium Park (un lloc de Sydney). Va ser creada tractant d’imitar a una dona moderna. Les seves principals característiques són la intel·ligència i la creativitat.
Olly: És una mascota que imita a un kookaburra que és un au típica d’Austràlia que té plomes de molts colors i molt cridaners. Viu als cims dels arbres més alts del país.
 |
| web de la foto |
El Taekwondo i el Triatló foren els dos únics esports que no havien figurat en l'edició anterior. A més a més, s'afegiren algunes proves dins d'esports ja presents: tant en categoria femenina com masculina hi trobem el trampolí en Gimnàstica, els Salts sincronitzats (individual i per equips) i la classe làser en Vela; exclusivament en competicions femenines, l'halterofília, el Waterpolo, el salt amb perxa d'Atletisme i l'skket i la fossa olímpica en Tir olímpic; finalment, en categoria masculina el Ciclisme en pista, el Keirin, el Madison i la Velocitat per equips. En les olimpiades del 2000 no hi va haver cap esport de demostració.
En total 199 van ser els Comitès Olímpics Nacionals presents a Sydney. L'únic membre del COI que no va participar va ser Afganistan, suspès des de 1998. Per contra, Eritrea, Micronèsia i Palau participaren per primer cop. Eren tres comitès representats d'estats molts joves, independitzats a la dècada dels 90 del segle XX fora d'Europa i van participar 10.651 atletes.
Els més destacats van ser:
· La natació que és un dels esports favorits del públic local. I a la piscina es van viure alguns dels millors moments dels Jocs. L'heroi local Ian Thorpe, de tan sols divuit anys, guanyà tres medalles d'or (400 m lliures i relleus 4x100 lliures i 4x400, en totes tres va aconseguir les respectives plusmarques mundials) i dues més d'argent (200 m lliures i 4x100 estils).
· El seu gran rival fou el neerlandès Piter van den Hoogenband tres anys major que Thorpe. Va obtenir dues medalles d'or i dos records mundials en els 100 m i 200 m lliures. A la primera derrotà a Alexander Popov (medallista d'or en Barcelona ’92 i Atlanta ‘96) i en la segona a Thorpe. També va ser bronze en el 50 m lliures i 4x200 lliures, en aquesta darrera Thorpe va ser qui terminà per sobre de van den Hoogenband.
· A la competició femenina una altra neerlandesa, Inge de Bruijn, va ser la protagonista. Es va penjar tres medalles d'or (en 50 m i 100 m lliures i 100 m papallona, novament amb tres records del món) i una altra de plata (relleu 4x100 lliure).
· Sense deixar el Centre Aquàtic Internacional de Sydney, un altre icona dels Jocs, però per motius ben diferents, va ser el nedador de Guinea Equatorial Éric Moussambani. En la prova de 100 m lliure va fer un temps de 1:52,72 (més del doble que Piter van den Hoogenband) entre els aplaudiments del públics. La seva actuació, combinació de paròdia i autèntic esperit olímpic, li va valdre fama internacional.
· Marion Jones va representar el millor i el pitjor de Sydney. Era una de les grans favorites i no va decebre. Guanyà cinc medalles: tres d'or (100 i 200 m llisos i relleus de 4x400) i dues de bronze (salt de llargada i relleus 4x100). Des de 2003 se la va relacionar amb temes de dopatge, fins que al 2007 es va confessar culpable. Va haver de tornar les seves medalles i premis al Comitè Olímpic Internacional i les seves marques va ser suprimides.
· A Austràlia, l'atleta Cathy Freeman va ser l'encarregada de fer l'últim relleu de la flama olímpica. Uns dies després va guanyar els 400 m.
· La jamaicana Merlene Ottey es va acomiadar als 40 anys dels Jocs. Va aconseguir a Sydney la seva vuitena medalla, una plata en relleus 4x100, cap d'elles d'or.
· Michael Johnson i Maurice Greene foren els protagonistes de l'atletisme masculí. Tots dos feren el doblet en la seva prova (400 m i 100 m, respectivament) i els relleus (4x400 i 4x100, respectivament). Per a Johnson eren les seves darreres (en duia ja cinc) mentre que eren les primeres per a Greene, plusmarquista mundial dels 100 m al 1999.
· El marxador polac Robert Korzeniowski va ser un altre doblet en 20 km i 50 km.
· El llançador de jabalina txec Jan Zelezny va guanyar la prova per tercer cop consecutiu.
· A Gimnàstica, Alexei Nemov va aconseguir més medalles que ningú a Sydney: dos d'or, una d'argent i tres de bronze: sis en total. Ja tenia altres sis d'Atlanta ‘96, sumades a altres tretze en els campionats del món, el que fan de Nemov un dels gimnastes més premiats en tota la història de l'esport.
· L'alemanya Birgit Fischer no faltà amb la seva cita en piragüisme en obtindre la seva setena medalla d'or des de Moscou ‘80.
· Steven Radgrave, comandant de l'Orde de l’Imperi Britànic des de 1997, també mantingué la seva ratxa de triomfs, En aquest cas amb cinc ors consecutius des de Los Angeles ‘84 en Rem.
· Venus Williams se'n va dur dues medalles d'or en tennis, individual i dobles, fent parella amb la seva germana Serena.
· A Boxa el cubà Félix Savón es va proclamar campió per tercera vegada de la competició dels pesants.
· En ciclisme femení Leontien van Moorsel va derrotar en contrarellotge a la favorita Joane Somarriba, campiona del Giro i el Tour. També va vèncer a la prova de ruta.
Els Estats Units van tornar a ser el combinat amb més medalles i més primer llocs. Tot i això, les diferències varen ser molt menors amb Rússia que a Atlanta 1996. La Xina continuà el seu ascens i acabà tercera, per davant els amfitrions.
La classificació dels deus primers va ser:
Pos.
|
Comitè Olímpic
|
 |
 |
 |
Total
|
1
|
 Estats Units (USA) |
38
|
24
|
32
|
94
|
2
|
 Rússia (RUS) |
32
|
28
|
28
|
88
|
3
|
 Xina (CHN) |
28
|
16
|
15
|
59
|
4
|
 Austràlia (AUS) |
16
|
25
|
17
|
58
|
5
|
 Alemanya (GER) |
13
|
17
|
26
|
56
|
6
|
 França (FRA) |
13
|
14
|
11
|
38
|
7
|
 Itàlia (ITA) |
11
|
9
|
13
|
33
|
8
|
 Països Baixos (NED) |
12
|
9
|
4
|
25
|
9
|
 Cuba (CUB) |
11
|
11
|
7
|
29
|
10
|
 Regne Unit (GBR) |
11
|
10
|
7
|
28
|
La seu dels Jocs de la XXVII Olimpiada de la Era Moderna es va triar entre set candidates. Brasília (Brasil) i Milà (Itàlia) foren descartades a la ronda prèvia, i en la 101a Sessió del COI, celebrada el 23 de setembre del 1993 a la ciutat de Montecarlo (Mònaco), van arribar, dons, les cinc finalistes. Mitjançant el sistema tradicional es va efectuar la votació. Quan una candidata obtinguda la majoria absoluta del vots és la guanyadora.
Si ninguna ho aconsegueix s'elimina la candidata amb menys vots (fent-se un desempat en cas de romandre igualats) i es fa una nova ronda de votacions. La votació va ser molt disputada, al igual que l' anterior, però tot el contrari que les dos següents. Malgrat que Pequín es va imposar a les tres primeres rondes. Sydney ho va fer en la quarta i definitiva. Era el tercer intent consecutiu del Comitè Olímpic Australià, després del de Brisbane per al 1992 i Melbourne per al 1996, de repetir com a seu olímpica.
Precisament Melbourne havia estat la seu dels Jocs de la XVI Olimpiada al 1956. Pequín va rebre vuit anys més tard, l'organització del Jocs de 2008. Aquests varen ser els resultats de les votacions:
Ciutat
|
Comitè Olímpic Nacional
|
Ronda 1
|
Ronda 2
|
Ronda 3
|
Ronda 4
|
30
|
30
|
37
|
45
|
||
32
|
37
|
40
|
43
|
||
11
|
13
|
11
|
-
|
||
9
|
9
|
-
|
-
|
||
7
|
-
|
-
|
-
|
Retorna a Ciutat de Sydney.
Iris Suárez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada